L’any 2023 planteja un horitzó incert, ple d’esdeveniments i tendències disruptives que marcaran l’agenda social en l’àmbit global i també a Catalunya. En aquest article recollim veus expertes i continguts per aprofundir en l’anàlisi de la realitat internacional.
Tendències econòmiques i geopolítiques globals
L’encadenament de condicions econòmiques adverses i de l’escalada del conflicte geopolític a Europa i el món condicionarà el panorama d’aquest 2023.
L’anuari “El Món el 2023: Deu temes que marcaran l’agenda internacional” del CIDOB destaca “la inflació, la seguretat alimentària, la crisi energètica i més pressions en la cadena de subministrament” com factors de vulnerabilitat econòmica que posaran a prova les institucions polítiques en el marc d’una “accelerada competició estratègica” entre estats. Segons el CIDOB, aquest escenari advers, exacerbat per l’estancament del conflicte a Ucraïna i la competència pels recursos, també pot posar en qüestió la viabilitat i complementarietat de la transició verda i digital.
El Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu preveuen una desacceleració de l’economia al 2023, condicionada en part per l’alça dels tipus d’interès. Aquest escenari econòmic advers afectarà especialment els països emergents més vulnerables a les tendències globals dels mercats, i amb situacions cronificades d’inflació, d’endeutament o d’inestabilitat política. Això també pot donar peu a situacions de descontentament i protestes socials agudes.
Aquest escenari econòmic advers pot acabar incidint en un increment de la pobresa, sumant-se a les ja patents conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna, que afecta l’accés a l’alimentació de milions de persones. Segons el darrer informe d’Oxfam, els impactes d’una recessió econòmica global es sumarien a la tendència estructural de polarització i creixement de les desigualtats. Oxfam calcula que, al món, l’1% més ric ha capturat dues terceres parts de la riquesa generada des del 2020.
La situació econòmica a la Unió Europea
A la Unió Europea, el primer semestre de l’any podria coincidir amb una sèrie de dades econòmiques negatives, que es podrien alleujar o començar a invertir a partir de la segona meitat del 2023. Ho diu l’informe “Economic and Budgetary Outlook for the European Union” del Parlament Europeu, que destaca la robustesa política de la Unió i del mercat laboral europeu com dos factors positius a tenir en compte a l’hora de fer previsions pel 2023. El mateix informe destaca com el conflicte d’Ucraïna ha sacsejat les previsions pressupostàries de la UE, que es van fixar al 2020 en ocasió de la recuperació post-pandèmica, però que poden no ser suficients per fer front a noves necessitats. El Parlament Europeu reclama dur a terme una revisió del pressupost a la segona meitat del 2023 per valorar si fa falta ampliar els recursos disponibles.
La discussió sobre la situació econòmica de la Unió Europea no només es centrarà en la implementació del pressupost europeu o l’evolució de la política monetària impulsada pel Banc Central Europeu (restrictiva i orientada a estabilitzar els preus). Un altre factor a tenir en compte serà la negociació entre estats membres de les condicions de compliment del pacte d’estabilitat i creixement europeu, que regula el marge d’endeutament i dèficit, i que van ser suspeses a causa de la pandèmia.
L’agenda política de la Unió Europea
El servei de recerca del Parlament Europeu també ha elaborat un document d’anàlisi dels 10 temes que marcaran l’agenda al 2023. El document recorda que al 2023 s’entra en el penúltim any de la legislatura europea, i que la Comissió Europea mirarà de prioritzar l’adopció d’aquells dossiers pendents en la seva agenda política. L’informe albira uns impactes socials de la crisi climàtica i de l’energia cada cop més evidents, i proposa prioritzar recursos en l’adaptació del continent a condicions climatològiques més adverses (onades de calor, sequeres).
Com recordem en aquest article, aquest serà l’Any Europeu de les Competències. La fita coincidirà amb la posada en marxa de mecanismes europeus per promoure la resiliència de les persones treballadores davant dels canvis macroeconòmics com ara el “Social Economy Transition Pathway” o el Pacte Europeu de les Competències.
Suècia i Espanya es repartiran la presidència del Consell de la Unió Europea en el primer i segon semestre de l’any. Aquest article d’anàlisi recull els principals continguts de l’agenda de la presidència sueca, mentre que d’Espanya s’espera que impulsi mesures clau per la implementació del Pla Europeu d’Economia Social.