El següent reportatge explora l’actual agenda europea sobre les discapacitats, la salut mental i l’autisme. Es fixa en els debats oberts, les estratègies recents i els programes més destacats pels quals la Unió Europea està abordant aquesta agenda ampla; tan central pel tercer sector social com per la garantia dels drets a Catalunya i la resta d’Europa. El reportatge també posa en valor les aportacions i les interaccions entre les federacions del tercer sector social català i l’agenda de la Unió Europea.
Han col·laborat en aquest reportatge: el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), la Federació d’Entitats de Paràlisi Cerebral de Catalunya (FEPCCAT), la Federació ECOM – Discapacitat Física, la Federació Catalana d’Autisme, la Federació Salut Mental Catalunya i el Fòrum Salut Mental i Addiccions.
La triple lògica de l’agenda comunitària
Es podria dir que la “localització dels drets”, “l’harmonització de polítiques” i la “qualitat i millora” són els principals eixos que motiven el desplegament d’una agenda comunitària sobre les discapacitats, la salut mental i l’autisme.
En primer lloc, parlem de localització de drets per referir-nos al reconeixement inequívoc que la Unió Europea en fa del marc internacional de drets humans vinculat a aquests temes. La UE interacciona amb l’enfocament basat en els drets (EBDH) per aterrar estàndards i assegurar que els territoris europeus vetllen efectivament pels drets de tothom. Per exemple, la UE ha ratificat la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat o celebra anualment el Dia Mundial de l’Autisme (2 d’abril) que promou les Nacions Unides.
En segon lloc, la UE afavoreix l’harmonització de polítiques per avançar cap a una veritable igualtat de drets entre la ciutadania europea. Això implica potenciar el compromís dels estats membres i corregir desigualtats, de manera que garanteixin uns estàndards i serveis adequats i similars.
Finalment, per qualitat i millora ens referim al lideratge polític i pressupostari que està exercint la UE en vista de que el bloc comunitari esdevingui el principal referent mundial en la investigació i la recerca, la innovació público-social o la pròpia sensibilització ciutadana vinculada a aquests temes. Per això, la UE impulsa compromisos, campanyes i programes compartits amb els estats membres però també la societat civil, les empreses i la recerca.
Agenda europea de la discapacitat
La UE ha establert una estratègia referent pels drets de les persones amb discapacitat després de la seva ratificació de la Convenció de la ONU sobre aquest àmbit. L’estratègia segueix la “triple lògica” mencionada en el primer apartat amb un horitzó 2030, que totes les institucions comunitàries, els estats membres i altres actors rellevants han d’impulsar coordinadament.
Algunes de les principals àrees d’intervenció de l’estratègia són:
- La promoció de la participació i la vida independent, que inclou la prestació de tots els drets socials necessaris per aconseguir-ho;
- L’impuls de l’educació inclusiva i de qualitat;
- El foment de l’accés a l’ocupació i de la inserció socio-laboral;
- L’eliminació de barreres per accedir a la justícia i garantir la igualtat davant la llei;
- El foment d’intervencions en accessibilitat, des dels serveix públics fins a les tecnologies de la informació o altres productes / serveis.
L’Estratègia Europea de les Cures ha posat en marxa un nou enfocament comunitari de la millora de l’atenció socio-sanitària i de reforç de les persones cuidadores – abordant una sèrie de problemàtiques, mancances i necessitats desiguals entre els diferents estats membres. Si bé és cert que l’Estratègia pot haver-se quedat curta a l’hora de reconèixer les necessitats del sector de les discapacitats, no ho és menys que ha establert referents importants en aspectes com la desinstitucionalització, la integració socio-sanitària o el rol de les persones cuidadores i entitats socials.
La UE disposa de diversos programes de finançament per concretar aquests objectius.
Per una banda, el Fons Social Europeu + roman el principal instrument financer per millorar qüestions d’ocupabilitat, competències i condiciones de vida de les persones amb discapacitat. Altres fons estructurals com el FEDER també financen intervencions en l’àmbit de l’accessibilitat. Alguns fons de gestió directa com el CERV o els Horizon Europe també inclouen línies de finançament específiques vinculades a la discapacitat: el primer vinculat a la millora de la prestació directa de serveis mentre que el segon s’enfoca a la recerca per millorar l’atenció socio-sanitària del col·lectiu.
Agenda europea de la salut mental
La salut mental és un àmbit d’acció comunitària menys consolidat. A hores d’ara, la Comissió Europea està treballant en una nova “Estratègia Europea per la Salut Mental” (veure darreres actualitzacions en funció de les declaracions de la Comissió Europea aquí i aquí – 26/06/23), que agruparia i reforçaria les iniciatives sectorials posades en marxa els darrers anys i sobretot després de la COVID-19.
Al juny del 2023, la Comissió ha proposat un primer document en aquesta direcció: la Comunicació sobre un enfocament coherent respecte la salut mental. La prevenció, la millora de l’atenció (en clau de qualitat i d’assequibilitat) i la inserció són principis clau amb els quals treballa la Comissió.
La UE ja compta amb una Unió Sanitària forta (la EU4Health) que ha fet grans avenços en àmbits socio-sanitaris clau – com el càncer. Ara per ara, aquest programa també està finançant projectes de millora de l’atenció directa en salut mental (vinculats a infància i joventut, el món del treball o la lluita contra l’estigma i la discriminació) però també projectes de recerca punters.
[ Veure la llista de projectes i bones pràctiques sobre salut mental finançades amb fons europeus ]
Amb la nova estratègia, podrien afegir-se noves línies de treball en àmbits com:
- L’impuls de noves polítiques nacionals d’atenció a la salut mental, alineades amb la integració social i sanitària i l’Estratègia Europea de les Cures;
- Pogrames de prevenció al món del treball, en entorns comunitaris i per prevenir el suïcidi;
- Creació de xarxes d’atenció a la infància i la joventut;
- Millora del tractament i anàlisi de dades i l’aplicabilitat de la recerca.
Agenda europea de l’autisme
L’atenció pública i mediàtica relacionada amb l’autisme també està creixent i això s’ha reflexat en l’actual legislatura europea, encara que aquestes discussions es troben menys madures pel que fa al desenvolupament polític.
De forma sectorial, es dona una priorització per la recerca vinculada al TEA en els programes de finançament de la recerca. La UE també ha posat en marxa campanyes de suport i conscienciació al voltant del Dia Mundial de l’Autisme (2 d’abril) amb presència a escoles i mitjans de comunicació.
Un dels eixos de millora prioritaris estaria vinculat a la generació d’un sistema europeu de medició més fiable de la prevalença del TEA a nivell poblacional. Diversos projectes de recerca finançats amb fons europeus també han defensat la necessitat de diversificar i reforçar les estratègies de detecció i diagnòstic i els programes de suport a les famílies i persones cuidadores.
La xarxa Autism Europe, a la qual pertany la Federació Catalana d’Autisme, és una plataforma d’incidència política referent en favor dels drets de les persones amb TEA. Al 2018, aquesta xarxa va presentar a la Comissió Europea una proposta d’Estratègia Europea per l’Autisme que potenciaria un enfocament holístic i transversal de l’autisme des de les polítiques públiques. La iniciativa proposava un seguiment concret de la Declaració sobre l’Autisme adoptada pel Parlament Europeu al 2015. Depèn dels estats membres de la UE que aquesta Declaració tingui o no un seguiment concret.
Agenda d’incidència del tercer sector social català
La defensa del model d’atenció centrat en la persona i de base comunitària i de l’enfocament basat en els drets han centrat les estratègies d’incidència del tercer sector social català. En aquest àmbit, s’aposta per potenciar la col·laboració público-social i la desinstitucionalització com eixos de transformació i millora del model d’atenció en benefici de les persones.
Al 2022, la Taula del Tercer Sector i les seves entitats federades van conèixer de primera mà com el Parlament Europeu (reunió amb l’eurodiputada Dolors Montserrat) i la Comissió Europea (reunions a la Direcció General de Treball i Afers Socials) estan avançant l’agenda de l’autisme, la salut mental i la discapacitat. Algunes federacions que participen a la Comissió Internacional de la Taula del Tercer Sector de Catalunya també han portat reclamacions compartides en diversos processos d’incidència vers la Unió Europea.
Al 2023, la federació ECOM ha enviat contribucions a la Comissió Europea en el seu procés de definició d’una “Targeta Europea de les Discapacitats”; un instrument que milloraria l’harmonització en l’accés a drets d’aquest col·lectiu a tots els estats membres. La contribució d’ECOM ha portat la veu del col·lectiu i de les entitats membres, compartint els reptes de les persones ateses, però també les disfuncionalitats que es donen entre l’establiment de les estratègies comunitàries i el seu desplegament per part dels estats membres. ECOM ha posicionat les entitats del tercer sector social europeu com un actor referent per millorar la implementació d’aquesta estratègia.
El projecte RUMBO finançat amb fons Next Generation compta amb la participació de la Federació Catalana d’Autisme, ECOM i FEPCCAT i està promovent nous models d’atenció a persones amb discapacitat que potencien l’autonomia personal i la vida independent, sobretot d’aquelles amb més necessitats de suport. Federacions com la FEPCCAT estant fent incidència en favor d’aquelles persones amb un nivell de complexitat més elevat i que requereix un suport social, sanitari i educatiu integrat, que doni respostes efectives a les persones afectades (incloses les seves famílies-cuidadores).
La federació Salut Mental Catalunya també ha participat en un procés d’incidència europea referent arran de la seva participació al projecte “CoActuem per la Salut Mental” (liderat des de Catalunya per part de la Universitat de Barcelona i el seu grup de recerca OpenSystems). Partint dels aprenentatges generats i l’experiència de les entitats de la federació, Salut Mental Catalunya ha defensat davant la Comissió Europea el paper de les xarxes de suport comunitàries en l’atenció a la salut mental com un factor de millora. La federació també ha defensat la importància de la col·laboració entre la universitat i el tercer sector per potenciar l’impacte social de la recerca.