Aquest reportatge forma part de la iniciativa “Territoris en Transició” de la Taula, que vol donar a conèixer l’agenda social i del tercer sector d’altres llocs del món. La Taula està col·laborant amb la Delegació del Govern a Portugal i organitzacions locals per afavorir les col·laboracions entre entitats socials catalanes i portugueses: contacteu amb internacional@tercersector.cat per més informació.
Amb el suport del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea i l’Ajuntament de Barcelona.
En les últimes dues dècades Portugal ha viscut una renovació. Arran de les darreres dues grans crisis (2008, 2020), el país ha transformat la seva economia, buscant atraure noves inversions i professionals especialitzats. Això ha coincidit amb una millora dels indicadors macroeconòmics i la reducció de la pobresa. Tanmateix, molts altres indicadors alerten de les disparitats que també han acompanyat la dècada: crisi de l’habitatge i despoblament, envelliment i soledat no volguda, noves formes d’exclusió i pobresa. El següent reportatge avalua el reptes socials del Portugal actual i destaca el paper de les organitzacions del tercer sector per abordar-los.
Acció social i lluita contra la pobresa
Del 2015 fins al 2020, Portugal va registrar bones dades de reducció de la pobresa (27% al 19%). Al 2020, i com va passar al 2008, la sacsejada causada per la crisi de la COVID va fer trontollar les economies familiars. Les xifres de pobresa van repuntar puntualment i després es van estabilitzar. Si no tinguéssim en compte les ajudes socials i les xarxes familiars de suport, fonamentals per esmorteir el cop del 2020, tindrem un 43,5% de la població exposada a la pobresa.
La Rede Europeia Anti-Pobreza Portugal és la branca portuguesa de la xarxa europea EAPN. Té com a objectiu lluitar contra la pobresa i promoure la inclusió social, treballant amb altres organitzacions i defensors dels drets socials. El principal informe de la xarxa pel 2023, el “Poverty Watch Portugal”, ha alertat que els principals riscos actuals pel país en clau d’inclusió i pobresa són els efectes de la inflació en les economies familiars i, especialment, els preus de l’habitatge. La mateixa xarxa destaca com les persones migrades i les dones (en particular, les de la tercera edat) són particularment vulnerables a la pobresa.
Els membres d’EAPN Portugal inclouen organitzacions d’acció social i també agents del món sindical, que juguen un paper important en la intervenció social. Un altre agent important en l’acció social portuguesa són les cases de la misericordia que la União das Misericórdias Portuguesas agrupa. Es tracta d’una xarxa d’organitzacions locals originades en la esglesia que es dediquen a l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat i la lluita contra la pobresa.
Desajustaments territorials i intergeneracionals
En aquest període, Portugal ha experimentat una lleugera disminució demogràfica. Només l’Àrea Metropolitana de Lisboa i l’Algarve, així com algunes de les principals ciutats del país, han crescut en població. Pel contrari, les principals regions de l’interior, com l’Alentejo o Centro, han perdut el 7% i el 4,3% de la població respectivament. El repte del despoblament i el desajustament territorial és doncs cabdal pel Portugal contemporani.
Recull causes multifactorials però parteix d’un declivi econòmic de l’interior del país. El món rural i les ciutats i vil·les intermitjes pateixen de la integració amb cadenes de valor global i també els efectes de l’emergència climàtica (impactes en l’agricultura). Pel contrari, les zones de la costa i urbanes s’han especialitzat en el sector turístic i dels serveis, exacerbant el desajustament entre regions. El govern del país ha posat en marxa un Programa de promoció de l’interior que busca revertir aquesta tendència, generant per exemple més de 34.000 llocs de treball i contribuint a l’economia local de les regions afectades des del 2018.
L’envelliment progressiu de l’interior és un dels principals efectes d’aquest desajustament i genera nous reptes en clau d’atenció integrada i de cures. En general, i des del 2011, el percentatge de gent gran a Portugal ha augmentat un 7% i l’índex d’envelliment general no ha deixat d’incrementar-se.
Arreu del país, algunes organitzacions del tercer sector i la societat civil s’han especialitzat en la promoció del desenvolupament econòmic local. Aquestes organitzacions busquen dinamitzar les regions i els municipis en decadència a través del treball amb persones i col·lectius, i aprofitant el finançament europeu o convenis de col·laboració amb els governs, les empreses i els centres de recerca regionals. És el cas de Norte Crescente, MARCA, ANIMAR o la ADCL.
Si el despoblament és un dels principals reptes de l’interior del país, a moltes zones urbanes ho són els preus de l’habitatge. Lisboa i l’Algarve han experimentat pujades molt considerables, arribant a duplicar el preu mitjà del metre quadrat durant la darrera dècada. La manca de polítiques públiques estructurals (només un 2% del total del parc d’habitatge és públic) ha coincidit amb un pic de la demanda, deguda als moviments interns de població que abans comentaven, però també a l’arribada de professionals estrangers deslocalitzats i d’alt poder adquisitiu – generador sovint d’especulació i gentrificació.
Portugal està implementant un Programa Nacional d’Habitatge que busca ampliar el parc públic d’habitatge i rehabilitat l’existent i les iniciatives d’habitatge social fora de la iniciativa pública, com les fundacions d’habitatge social o les cooperatives, encara són bastant limitades en escala i capacitat. El país ha dedicat una part important dels recursos del fons de Recuperació i Resiliència ha enfortir el parc públic de l’habitatge i algunes ciutats com Lisboa s’han dotat de noves eines legislatives per poder regular amb més efectiva els preus.
Altres àmbits d’especialització: Ciutadania local, feminismes, discapacitat i salut mental
Es cita sovint Portugal com una referència de les polítiques d’inclusió, igualtat i no discriminació. Els darrers 50 anys, el país ha anat transformant el seu llegat colonial mentre acollia persones provinents de les antigues colònies. Actualment, implementa un Pla de combat contra el racisme centrat en: la sensibilització, la coordinació territorial i localització de l’enfocament de drets, la intervenció integrada i la interseccionalitat. Al país s’hi estan promovent polítiques d’igualtat i no discriminació vinculades al món del treball, l’habitatge, la justícia i la participació política.
La societat civil ha estat una plataforma fonamental per fer avançar aquestes polítiques, representar les demandes dels col·lectius i ampliar la cultura de drets humans que avui impregna moltes polítiques públiques nacionals i locals. Aquesta base de dades recull centenars de projectes d’innovació social vinculats a la ciutadania local, els drets humans i la inclusió.
Les entitats socials portugueses també estan molt especialitzades pel que fa la promoció de la igualtat de gènere, la perspectiva feminista i el combat contra les violències masclistes. Aquí recullim tres entitats i xarxes destacades: Associação Corações com Coroa, Plataforma Portuguesa para os Direitos das Mulheres i Associação de Mulheres Contra a Violência.
En àmbits com la discapacitat o la salut mental, les entitats del tercer sector combinen un enfocament d’atenció, de suport a les famílies i d’inserció. Alguns exemples són: Humanitas, xarxa de les entitats de suport de persones amb discapacitat intel·lectual; FORMEM, l’espai de referència per la formació i la inserció sociolaboral del col·lectiu de la discapacitat; ENCONTRAR+SE, entitat d’acompanyament i millora de l’atenció a persones en situació de salut mental; la FAPPC que s’especialitza en la paràlisi cerebral; o CERCITOP, cooperativa especialitzada en l’atenció a persones en situació de dependència. Portugal també està implementant un programa ambiciós de salut mental centrat en la millora de la coordinació intergovernamental i en l’atenció a la joventut.