Hem assistit a la presentació de l’informe que un grup d’experts de la Comissió Europea ha dedicat a aquesta agenda. Es tracta d’un recurs molt rellevant, que permet anticipar les tendències que estan estructurant la transformació dels estats del benestar a Europa. El document ordena les prioritats expressades pels estats membres, les entitats sectorials i els grups d’experts en l’actual legislatura europea (2019-2024) i cap al futur. Aquí sintetitzem els seus principals continguts i com interpretar-los.
[ Fes clic aquí per llegir l’informe ]
Grans tendències que afecten l’estat del benestar
L’informe parteix de l’anàlisi de les grans tendències (megatrends) que afecten l’estat del benestar: la transició demogràfica, la transició en el mercat laboral, l’impacte de la digitalització, el canvi climàtic i els impactes socials de la transició verda. Cadascun dels megatrends ofereix una perspectiva europea comparada de les disparitats i alhora els punts de convergència, tant en l’àmbit d’anàlisi qualitativa com de dades i grans indicadors.
En l’àmbit demogràfic, l’informe es fixa en les condicions diferenciades amb les quals els estats del benestar europeus van desenvolupar-se, farà una setantena d’anys, de les actuals. L’envelliment progressiu de la població i la reducció generalitzada de la població activa i que participa en el mercat laboral porta reptes potencials de finançament alhora que genera més necessitats d’atenció a les persones (pàgines 10 a 12). Així i tot, la varietat d’opcions polítiques per adaptar-se a aquest nou escenari són prou variades per a garantir la viabilitat de l’estat social, fonamentat en la solidaritat intergeneracional. Proposa garantir la inversió en la joventut per garantir la sostenibilitat del sistema (pàgines 12 a 15).
L’informe es fixa en la realitat canviant del treball i la protecció social. Per assolir una situació més propera a la plena ocupació, l’informe aborda com a reptes específics la participació de la dona, de la joventut i de les persones amb discapacitat al mercat laboral (pàgines 15 a 18). L’informe alerta sobre la precarietat i la reducció del poder adquisitiu de la població europea donat l’estancament dels salaris: es fixa en l’evolució recent del mercat laboral i en les noves formes de treball (a temps parcial, autoocupació, plataformes, teletreball, etc.), així com en l’aportació de l’economia informal i submergida. Tots són factors que poden estar impactant negativament en els nivells de vida dels europeus i aprofundint en les desigualtats socioeconòmiques i les taxes de pobresa (pàgines 18 a 24).
De l’àmbit tecnològic i de la digitalització, l’informe destaca la capacitat d’aquest sector per crear ocupació i les noves necessitats de formació en competències que genera. Tot i que el sector tecnològic porta nombroses oportunitats laborals, també provoca processos de polarització que poden donar peu a la pèrdua de llocs de treball o de llocs de treball precaris. Els impactes són prou complexos i fragmentats per a llegir el text de forma més detinguda (pàgines 24 a 27). Destaca la importància de continuar desenvolupant les competències professionals en l’àmbit digital entre la població adulta i alhora les oportunitats que la digitalització pot aportar en la millora dels sistemes de prestació de serveis socials.
Finalment, l’informe es fixa en el canvi climàtic i les implicacions socials de la transició verda, explorant, en primer lloc, les respostes polítiques i pressupostàries de la UE a aquest repte (pàgines 27 a 28); els impactes esperats del canvi climàtic, tant transversals com interseccionals i especialment profunds pels col·lectius en situació de vulnerabilitat (pàgina 28); com les implicacions en l’ocupació o la pobresa energètica (pàgines 28 a 31). L’informe conclou destacant el lligam indestriable entre transició verda i desigualtat, alertant dels perills de no establir prou mesures compensatòries i de protecció dels col·lectius (pàgina 31).
Propostes per adaptar l’estat del benestar a una perspectiva de “cicle de vida” i garantir-ne el finançament
De la pàgina 36 a la 57, l’informe proposa una lectura intergeneracional de l’estat del benestar, proposant millores i criteris de priorització pressupostària en àmbits diferents del cicle de la vida. Aquest cicle de la vida incorpora les següents 3 àrees:
- Protegir la primera infància, tant en l’àmbit de l’educació com de les cures, potenciant la igualtat d’oportunitats en el primer desenvolupament cognitiu com social de les criatures alhora que l’equilibri familiar-laboral de les progenitores, i el reforç de l’accés a l’educació de qualitat amb una inversió pública més robusta, millorant la mobilitat social de les futures generacions i la productivitat (pàgines 37 a 44).
- Enfortir les polítiques de treball per assolir la plena ocupació, potenciar l’accés a competències i desenvolupar les rendes d’inserció i d’ingressos mínims, però també millorar l’equilibri entre vida personal i laboral de les persones, potenciant el seu desenvolupament professional, la seva independència econòmica i la seva satisfacció, també en clau d’inserció sociolaboral (pàgines 44 a 52).
- Potenciar l’aprenentatge al llarg de la vida i la dignitat en l’envelliment, enfortint la participació social i econòmica de les persones adultes. L’informe proposa avançar cap a un major període de cotització de les persones adultes dintre d’una reflexió més ampla sobre les implicacions del creixent envelliment de la població europea i el marge existent per millorar altres mecanismes de redistribució (pàgines 52 a 57).
Del finançament de l’estat del benestar, l’informe hi dedica un altre capítol (pàgines 61 a 78) que mira de trobar fórmules per assegurar un finançament digne, just i sostenible de l’estat social. L’informe destaca que el creixement de les necessitats socials repercutirà necessàriament en un creixement dels recursos necessaris a destinar-hi. Queda clar que la inversió pública en l’estat del benestar no només repercuteix positivament en la materialització dels drets socials i econòmics de la població, però, també en el funcionament del mateix sistema econòmic: el fa més productiu, menys polaritzat i acompanya l’assoliment d’una plena ocupació.
Per tant, cal incidir en la terminologia d’inversió social amb “doble dividend” (retorn econòmic i social) per reclamar un enfortiment de l’estat del benestar, especialment en aquells països (com els mediterranis) on encara queda camí per recórrer fins a la plena convergència.
El com mobilitzar aquests recursos addicionals es tracta entre les pàgines 69 a 80. És sens dubte un tema molt pertinent i fonamental per concretar les respostes que acabaran desplegant-se. Els temes que es tracten són: els sistemes de contribució individual i col·lectiva en clau intergeneracional (pàgines 69 a 71) la revisió de la política fiscal basada en les rendes de les persones físiques, de les corporacions i de la “riquesa” o patrimoni (pàgines 71 a 76) alhora que noves fórmules impositives en àmbits com les operacions financeres (76 a 77).
Claus d’incidència: les recomanacions de l’informe
Les autores de l’informe llancen les seves recomanacions de la pàgina 84 a la 86. Són els continguts més importants en clau d’incidència i per imaginar el seguiment que tindrà en la Comissió Europea i els estats membres. S’agrupen en 9 grans eixos amb un sentit general fàcil d’intuir:
- Enfortir les polítiques de suport a la infància en clau de sostenibilitat del sistema i per continuar garantint una autèntica mobilitat social.
- Apoderar la generació jove, acompanyant-la a l’hora de formar famílies i millorar la seva contribució al mercat laboral.
- Promoure estàndards dignes de protecció social i l’aprenentatge al llarg de la vida per avançar cap a un mercat laboral més inclusiu.
- Promoure carreres professionals més llargues, garantint una bona salut de la població per garantir unes pensions dignes.
- Enfortir l’accés a cures de llarga durada, millorant la qualitat assistencial i potenciant i dignificant el sector professional de les cures.
- Promoure un parc d’habitatge i sistemes de transport inclusius i respectuosos amb el medi ambient.
- Assegurar l’excel·lència i la inclusivitat en la provisió de serveis públics, dignificant el sector professional en l’àmbit social i la plena participació dels agents socials (inclòs el tercer sector i l’economia social) en la cocreació de polítiques públiques.
- Assegurar un finançament sostenible i resilient per a l’estat del benestar, explorant alternatives de finançament i fiscalitat, potenciant una millor coordinació europea en política fiscal i corregint les grans desigualtats econòmiques del moment.
- Ampliar la capacitat política de la Unió Europea en l’àmbit social.
Properes passes
Les properes presidències espanyola i belga del Consell de la Unió Europea acompanyaran l’adopció per part de la Comissió Europea i del mateix Consell de les darreres iniciatives legislatives d’aquesta legislatura en l’àmbit social. Això és especialment rellevant per àmbits com les competències professionals, les cures o l’economia social, però també en la gestió del pressupost europeu i en la continuïtat de l’agenda social europea després de les eleccions del 2024. Aquests comicis no només renovaran la composició del Parlament Europeu però també de la Comissió Europea.
L’any 2024 s’hauria d’organitzar una “conferència sobre el futur de l’Europa social” que agrupi els principals actors involucrats, inclòs el tercer sector, per assegurar la continuïtat després del 2024.
Els i les responsables polítiques van destacar la necessitat de reforçar la resiliència dels sistemes de protecció social europeus davant dels reptes del present, complexos i intercalats: la guerra i el clima, el canvi tecnològic i demogràfic. Enfortir la cohesió social és un element vital de la sostenibilitat del projecte europeu al llarg termini. Per això, cal combatre la precarietat i assegurar que el sistema no deixa ningú enrere.