Ja són públiques les directrius polítiques de la nova Comissió Europea, fruit de les negociacions amb els estats membres i el Parlament Europeu que han permès que Ursula von der Leyen en fos reelegida presidenta. Al definir les prioritats del seu principal òrgan legislatiu, el document permet anticipar les tendències futures de la Unió. En aquest article sintetitzem el document en clau d’agenda social i quins continguts són més rellevants per l’agenda del tercer sector. Pots conèixer el rol de la Comissió Europea en el marc de la governança europea a la nostra guia “Claus per impulsar la participació de la teva entitat a la Unió Europea”.
Quina visió política alimenta el document?
El preàmbul del document constata com la legislatura europea que ara comença període estarà molt condiciona pel sentit de canvi(s) profund(s) que s’encavalquen a la Unió Europea. Aquestes transicions causen grans desajustaments en el funcionament de la societat i els seus territoris.
La nova presidenta s’empara de conceptes com identitat, decisió i unió per reforçar un sentit de cohesió europea davant d’aquestes transicions, ja siguin climàtiques o digitals, democràtiques o geopolítiques. Europa ha de seguir servint de marc per construir solucions compartides. La presidenta també es referma en la necessitat d’ancorar el seu programa de govern en l’existència d’un centre polític que oposi les “bones polítiques” a “solucions simplistes” davant problemes complexos, que ataquen el funcionament democratic des de l’extremisme i la polarització.
Europa ha de seguir donant suport a “la seva gent i les seves empreses” i treballar per la “justícia social i la democràcia” però ho ha de fet des d’estructures més senzilles i àgils. Per això, la col·laboració amb la societat civil i l’aprofundiment d’un cert concepte de governança multi-actoral és crucial. Ara bé, es llegeix entre línies que la nova legislatura ni serà expansiva ni portarà cap nou gran compromís en matèria social, fora de reptes que s’esmenten explícitament al preàmbul com és l’habitatge, el cost de la vida i “el mode en que es gestiona la migració”.
Les principals prioritats sobre polítiques d’inclusió i lluita contra la pobresa
La presidenta von der Leyen es compromet a impulsar la primera Estratègia europea contra la pobresa i un Pla d’acció per implementar el Pilar Europeu de Drets Socials. Aquestes iniciatives mostren una certa continuïtat amb el seu primer mandat i les inclinacions de part del Consell Europeu. Oferiran sens dubte una bona oportunitat per millorar l’eficàcia de les intervencions dedicades a eradicar la pobresa, encara que també poden servir per prioritzar mesures i inversions en un període a venir de recursos escasos.
La implementació del Pacte Europeu de Migració i Asil serà un element clau de la legislatura. Mentre que es reforçaràn els mecanismes que consoliden una “Europa fortalesa” (reforçar els guàrdies a la frontera, agilitzar les devolucions, intensificar relacions amb països d’origen i trànsit), la presidenta es compromet a respectar els drets humans i vetllar per l’establiment de vies segures a la migració. A tot això, una de les principals novetats és l’impuls d’un nou Pacte pel Mediterrani, que hauria d’abordar entre d’altres la qüestió de les dinàmiques migratòries a la regió.
La presidenta també es compomet a renovar algunes de les principals estratègies europees en matèria d’igualtat i no discriminació, que s’acaben al 2025. Són els marcs estratègics contra el racisme, pels drets LGBTIQ i per la igualtat de gènere. La Comissió Europea també hauria de presentar el proper 8 de març també hauria de presentar un “Full de ruta pels drets de les dones”.
Els drets de la infància són a l’agenda
La presidenta de la Comissió es compromet a reforçar la Garantia Infantil Europea, abordant de manera prioritària l’equitat educativa, la salut i el reforç dels serveis públics. Aquesta és la principal mesura europea per combatre la pobresa infantil i el Parlament Europeu serà un espai especialment rellevant per ampliar les ambicions d’aquesta agenda.
En matèria de joventut, von der Leyen es fixa en qüestions com la salut mental i les violències; així, vol llançar una enquesta per analitzar l’impacte de les xarxes socials i les pantalles en el benestar del jovent, a la vegada que vol impulsar un pla concret sobre el ciberbullying. La Comissió també vol aporderar la joventut i prevenir-ne la radicalització a través de diverses mesures de participació i emancipació.
Grans ambicions en habitatge i inserció
Un dels grans titulars del document és el compromís de creació del primer Pla d’acció europeu per l’habitatge assequible i d’un Comissari europeu que abordi entre d’altres qüestions la de l’habitatge. Aquesta mesura hauria de servir per donar suport a què els estats membres abordin la crisi de l’habitatge. Entre d’altres, la Comissió pretén facilitar les inversions en habitatge assequible i sostenible.
La qüestió de l’habitatge també està molt lligada a l’adaptació climàtica i per això es pretenen canalitzar inversions específiques del Fons Social Climàtic, de manera que els recursos de rehabilitació d’habitatge també puguin beneficiar aquelles unitats del parc d’habitatge on hi resideixen persones en situació de vulnerabilitat. El “desenvolupament de la governança de la Unió Energètica” europea és una prioritat per la presidenta, que hauria de permetre rebaixar el cost de l’energia per empreses i famílies.
En l’àmbit de la inserció, i seguint amb el fil de la Comissió anterior, l’atenció estarà centrada en les competències i com oferir més oportunitats laborals per a més persones de manera que es resolguin les mancances del mercat laboral actual. Es vol crear una “Unió de les competències” que permeti seguir agilitzant els processos de formació, acreditació, formació per adults i aprenentatge al llarg de la vida. La creació d’un “Full de ruta per les feines de qualitat” és la principal mesura per l’ocupació de qualitat que tractarà el diàleg social europeu els propers cinc anys.
Dues iniciatives polítiques plantegen oportunitats interessants pel tercer sector social i l’economia social: primer, la creació d’una “Acta sobre l’economia circular”, que pot oferir oportunitats de visibilitat i escalat a les iniciatives del tercer sector social en aquest àmbit. Segon, la creació d’un “Pla de prosperitat europea”, que incidint en el funcionament del mercat lliure, podria permetre generar oportunitats d’ocupació per més col·lectius – com sempre, és una qüestió d’adaptació i aprofitament de les oportunitats que la dinàmica de la Comissió planteja.
L’atenció centrada en la persona: qüestions emergents i estructurals
Des de la perspectiva del sistema sanitari, la voluntat de “completar la Unió Europea per la Salut” serà un marc estructurant. Entre d’altres, es vol incidir en la salut preventiva i és d’això d’on se’n declinen les principals oportunitats vinculades al tercer sector social. Com a principals novetats, és vol enfortir la recerca en autisme, els nous tractaments en malalties degeneratives i es vol reforçar la salut preventiva en l’àmbit de la salut mental. Sobre aquest últim punt, la relació amb les pantalles i el benestar emocional dels adolescents per una banda, i la relació feina i vida personal per un altra, seran les principals prioritats.
La Unió Europea per la Salut també hauria de permetre abordar qüestions que afecten la gent gran, tot i que només parcialment. Malauradament, les referències explícites a aquest col·lectiu, ni per la vessant de les cures (veure l’Estratègia Europea de les Cures al mandat anterior) ni dels drets i la participació en un sentit ampli han estat recollides. L’abordatge del repte demogràfic i com l’envelliment progressiu de la població està afectant el funcionament de l’estat del benestar si que s’hauria de tractar amb prioritat i la Comissió vol crear la figura d’un nou comissari sobre justicia intergeneracional per tractar aquests temes.
La doble transició digital i verda segueix sent prioritària i això és important pel tercer sector
La nova agenda digital europea té un cert sentit de continuïtat tot i que si que fixa dues prioritats que pel tercer sector social poden resultar especialment interessants. Per una banda, la qüestió de com fer més accessibles les oportunitats que ofereix la IA per crear prototips i posar a prova solucions que, en l’àmbit social, ja estan generant grans innovacions en àmbits com les cures a l’envelliment o l’atenció de la discapacitat. Per l’altra, la presidenta es compomet a crear una Estratègia sobre la unió de dades europea, que entre d’altres hauria d’incidir en la qüestió de la interoperabilitat i l’eficiència.
L’agenda verda segueix sent un compromís polític de la presidenta de la Comissió. Ara bé, en aquest segon mandat, pot ser que es vegi diluida per la necessitat de fer concessions. L’avenç dels primers Plans d’adaptació climàtica de la Unió Europea, de resiliència en l’accés a l’aigua i dels sistemes de producció agrària i alimentació com hem esmentat anteriorment poden oferir oportunitats interessants perquè el tercer sector porti la perspectiva social a la transició verda, de manera que aquest procés no deixi ningú enrere.
Resiliència social en front de la polarització: el futur de la democràcia
La crisi de la democràcia, que combina factors d’eficàcia de les polítiques, d’alça de les forces d’extrema dreta i d’avenç dels discursos d’odi – entre molts altres aspectes – tampoc ha estat aliena de les prioritats que estableix el document de directrius polítiques de la Comissió Europea. En primer lloc, von der Leien crida a reforçar la relació amb el Parlament Europeu i també els espais de col·laboració i co-creació de les polítiques, encara que el to de les propostes no és particularment ambiciós ni en el fons ni en la forma.
La Comissió si que pretén fixar-se en teixir la ciutadania europea, la resiliència social i el compromís cívic de múltiples maneres – àmbits de treball que són propis del tercer sector social i de l’àmbit del voluntariat i el foment de la participació ciutadana. El plantejament de la Comissió es defensiu: pretén desenvolupar mesures per combatre els discursos d’odi i la desinformació com amenaces “externes” de la Unió que entre d’altres pretenen desestabilitzar-la i exacerbar-ne les febleses internes.
Per això, es vol crear una nova xarxa europea de fact-checkers que analitzi com les disrupcions tecnològuiques afecten la confiança de la ciutadania en les seves institucions. L’executiu von der Leien també es compromet a protegir l’espai cívic i a ampliar el diàleg de la Comissió amb les iniciatives ciutadanes que defensen els drets humans.
Aquesta iniciativa forma part del procés de construcció de posicionament i xarxa europea del tercer sector social català, que compta amb el suport del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, el Departament de Drets Socials, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona.