L’oficina internacional de la Taula està fent seguiment dels resultats obtinguts en la legislatura 2019 – 2024 i quin serà el futur de l’agenda social europea a partir de la nova legislatura europea. Les darreres setmanes ha mantingut reunions de seguiment amb responsables de la Comissió sobre economia social i atenció centrada en la persona per conèixer quin és l’estat de l’agenda.
El Pla d’Acció Europeu per l’Economia Social
El Pla d’Acció europeu per l’Economia Social ha estat una de les grans eines de suport de la Unió Europea respecte el tercer sector social i la Taula n’ha realitzat un seguiment exhaustiu els darrers 3 anys. Sense anar més lluny, l’any passat vam organitzar una trobada sobre les perspectives comparades de l’economia social a la Unió Europea amb la participació de la mateixa Comissió.
A hores d’ara, el Pla es troba molt consolidat a nivell tècnic de la Comissió Europea i ha articulat serveis de continuitat interessants com el portal “Social Economy Gateway“. L‘estratègia de “Transition Pathway” que vincula l’economia social i la transició verda i digital també és una oportunitat estratègica de primer ordre, que posa el focus en com assolir una doble transició justa.
Una de les principals prioritats de la Comissió és la implementació de mesures subsidiaries a nivell dels estats membres, que donin seguiment a la Recomanació del Consell de la UE adoptada al 2023. A més, es pretén incrementar l’atenció mediàtica i política cap a l’economia social, afavorint així la participació activa dels estats membres i les entitats del tercer sector en un context de desenvolupament desigual entre països.
Entre els eixos prioritaris de l’estat actual d’implementació del Pla, destaca la institucionalització de les polítiques de suport a l’economia social, la creació d’indicadors i un marc estadístic compartit, així com l’establiment d’estratègies de seguiment i coproducció de polítiques. També es posa èmfasi en l’acreditació de l’impacte de les accions implementades.
Per als governs regionals i locals, el pla està oferint oportunitats d’articulació interessants a través de la promoció d’instruments financers i de suport tècnic, amb l’objectiu de reformar les polítiques orientades a l’economia social. La Comissió Europea està organitzant seminars d’aprenentatge mutu que fomentin la cooperació intergovernamental.
Pel que fa a les entitats del tercer sector i de l’economia social, el pla està habilitant mecanismes de microfinances i finançament mitjançant l’Invest EU, per incentivar la inversió d’impacte en aquest sector. També es realitzarà un estudi sobre el suport públic a la inserció sociolaboral per garantir que les subvencions públiques siguin adequades.
L’Estratègia Europea de les Cures
L’Estratègia Europea de les Cures també ha centrat els esforços d’incidència de la Taula aquest anys i aquest 2024. Així, s’han mantingut reunions tècniques amb representants de la Comissió Europea i s’ha organitzat un debat Europa Social sobre el futur de l’atenció integrada a Europa, tot en el marc de la redefinició dels estats del benestar que la Comissió també està abordant.
L’Estratègia Europea de les Cures té com a objectiu principal el desplegament de les cures de llarga durada a través de recomanacions específiques del Consell de la Unió Europea sobre envelliment i primera infància. Pretén articular les polítiques dels estats membres amb les recomanacions europees, que en el cas d’Espanya recau en la IMSERSO.
La recopilació de dades i l’organització d’accions de capacitació, coordinació i finançament són altres elements clau d’aquest pla. Actualment, la Comissió està endegant una col·laboració estreta amb Eurostat i l’Organització Mundial de la Salut per millorar els indicadors de seguiment sobre envelliment, fragilitat i mercat laboral de les cures. Sobre aquest tema, la Comissió està tractant la intersecció de la cura domèstica i de les persones a Europa, el rol de les cures informals, l’aplicació de la normativa laboral europea en l’àmbit de les cures a Europa.
Les oportunitats d’articulació generals per als representants dels governs regionals i locals inclouen la participació en el Comité de Diàleg Social sobre els Serveis Socials, la organització de seminaris d’aprenentatge mutu i les convocatòries de suport a la innovació social, vinculades a la implementació del Fons Social Europeu.
Vinculada a l’Estratègia, el Pacte per les Competències de la Unió Europea en l’àmbit de les cures de llarga durada busca enfortir el mercat laboral d’aquest sector i millorar la situació de les cuidadores informals, potenciant així el paper de l’economia social en aquest àmbit. Les oportunitats d’articulació específiques aborden la intersecció de les cures de llarga durada amb l’habitatge i la salut mental.
Les entitats del tercer sector poden impulsar mesures per treballar aquestes interrelacions, destacant la necessitat d’una interacció més concreta amb el Pla d’Acció d’Economia Social per aconseguir un major reconeixement de l’economia social en la provisió de serveis de cures.
Salut mental i habitatge: prioritats irresoltes que ha d’abordar la nova Comissió Europea?
En perspectiva de la nova legislatura, són molts els temes que la Comissió Europea i el Parlament Europeu proposaran abordar en funció del nou equilibri polític. Tanmateix, les polítiques d’atenció a la salut mental com l’habitatge i l’agenda urbana haurien d’esdevenir qüestions centrals, que ja s’han abordat parcialment durant aquesta legislatura i ara haurien de rebre un estimul per part de Brussel·les.
La Taula el·laborarà aquest any un informe de seguiment de les polítiques socials europees al 2024 amb propostes de millora i reforç dels drets socials en la nova legislatura europea.
Aquesta iniciativa forma part del procés de construcció de posicionament i xarxa europea del tercer sector social català, que compta amb el suport del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, el Departament de Drets Socials, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona.