Aquest esdeveniment generarà un gran interès polític i social per les competències professionals (els “skills”) com un factor clau per promoure mercats laborals inclusius, innovadors i competitius arreu d’Europa. En aquest article repassem els grans objectius i propostes d’aquest Any Europeu de les Competències, que podem tenir en compte per plantejar potencials projectes europeus, adaptar la nostra estratègia de participació europea o identificar altres oportunitats rellevants com a entitats socials.
Què entén la Unió Europea per “competències”?
De l’aprenentatge al llarg de la vida a la creació de noves formes de certificació professional i d’una millora de la protecció social de les persones treballadores al foment de la formació en àmbits clau de la transició verda i digital, les competències són un element clau de la mirada a llarg termini de la Unió Europea i la manera en que aquesta busca adaptar-se a les complexes transformacions del moment.
El treball en competències vol reforçar la resiliència de les persones treballadores en el mercat laboral com una mesura clau de protecció social i de lluita contra la pobresa. Aquesta aposta és especialment rellevant en clau intergeneracional – buscant protegir i apoderar les persones treballadores durant el continu de la seva vida professional – però també de gènere – potenciant el desenvolupament professional de les dones, el seu accés a noves professions i posicions de responsabilitat o el reconeixement de la seva aportació en àmbits com les cures.
Quins àmbits es proposa treballar?
La Comissió Europea vol identificar i corregir necessitats existents en els mercats de treball, col·laborant amb els estats membres però també amb petites i mitjanes empreses, entitats de l’economia social i les institucions educatives i professionals per entendre millor el context i aportar solucions. La Comissió Europea ja ha identificat la doble transició, verda i digital, com un sector professional que cal potenciar des de l’àmbit de les competències, de la mateixa manera que ho ha fet en altres àmbits més propers al sector social, com l’atenció a les persones i la prestació de cures (veure l’Estratègia Europea de les Cures).
Quins recursos mobilitza?
La celebració de l’Any Europeu de les Competències tindrà un vessant comunicatiu i de reflexió, però també de pràctica i de col·laboració entre agents. Així, s’espera que la Comissió Europea treballi amb els estats membres i els agents socials per reforçar la inversió en formacions de persones treballadores, identificar necessitats de competències al mercat de treball i afavorint la mobilitat de professionals.
La Unió Europea disposa de diversos mecanismes polítics i pressupostaris sobre competències que convé anotar en aquest punt:
- La cooperació europea en matèria de competències s’articula al voltant d’una Agenda Europea de Competències i un Pacte per les Competències, que ja mobilitza un miler d’organitzacions.
- Per aquelles entitats interessades en processos disruptius provinents de Brussel·les, podem esmentar l’àmbit de les microcredencials (que busca agilitzar l’accés a certificacions professionals) o de les competències digitals, amb la Digital Skills and Jobs Coalition i Platform, que permeten detectar necessitats formatives i com millorar els itineraris d’inserció sociolaboral aprofitant les necessitats del mercat laboral en l’àmbit digital.
- El Fons Social Europeu i el Pla de Recuperació i Resiliència mobilitzarà bona part dels recursos destinats a competències i inserció. Brussel·les també prioritzarà projectes vinculats a la inserció sociolaboral en programes com Erasmus + o Horizon.
Si t’interessa aquest article pots fer clic aquí o contactar amb internacional(@)tercersector.cat.